Nou semestre, nova etapa

A partir d'ara, aniré utilitzant aquest blog per recollir les experiències, inquietuds, avaluacions, etc. que em vagin produint l'aplicació del pla d'intervenció que he dissenyat.

Us faig cinc cèntims, del pla que he elaborat.

TÍTOL DEL PROJECTE

Com estudio i afronto els exàmens? Quines estratègies i habilitats d’estudi em poden ajudar?

Es tracta de dissenyar, elaborar i dur a la pràctica un programa per treballar les estratègies d’estudi i l’autoconcepte.

DESCRIPCIÓ DEL TEMA DEL PROJECTE

Aquest projecte s’emmarca en l’àmbit d’educació bàsica de 0-18 anys, concretament en el centre privat de psicologia, logopèdia i psicopedagogia anomenat Grao’ns on estic realitzant el pràcticum.

Es pretén oferir als professionals del centre privat, un recull d’activitats que promoguin entre els adolescents l’ús de les tècniques d’estudi, a través del raonament i l’anàlisi sobre la conveniència de la seva utilització en funció de diferents factors personals, ambientals, de la demanda de la tasca, etc. promovent d’aquesta manera la presa de decisions de forma estratègica. El projecte també inclou una sèrie d’activitats encaminades a treballar l’autoconcepte dels adolescents i diverses estratègies per afrontar  els exàmens.

Per tal de portar a la pràctica el projecte plantejat, es duran a terme les activitats proposades en dos adolescents que presenten dificultats d’aprenentatge i que assisteixen al centre i que he pogut anar observant al llarg del pràcticum I. D’aquesta manera, es podrà analitzar els punts forts i febles del programa i pensar en les modificacions que se’n poden derivar.

RAONS DE LA SEVA TRIA, INTERÈS I PROSPECTIVA

Al llarg del Pràcticum I vaig poder realitzar una observació detallada de la metodologia que utilitzen les diverses professionals del centre. Vaig poder comprovar com procuraven no únicament centrar-se en l’ensenyament de diferents tècniques d’estudi, sinó que promovien que els adolescents analitzessin quina tècnica d’estudi era més convenient segons el tipus d’habilitat cognitiva que requeria la tasca que havien de realitzar. Aquest fet em va fer adonar de les dificultats que acostumaven a presentar els adolescents per aprendre a aplicar les tècniques d’estudi d’una manera reflexiva. Arrel d’això, i comentant juntament amb la meva tutora de pràctiques del centre, vaig considerar adient elaborar un projecte que poguessin aplicar totes les professionals del centre i que abordés diverses dimensions com per exemple: els aspectes emocionals, (com treballar l’autoestima, l’ansietat davant dels exàmens...) les estratègies d’estudi (les tècniques d’estudi, com prendre decisions...), etc.

El projecte es plasmarà en un document que recollirà diferents recursos i activitats per treballar els aspectes comentats, d’aquesta manera, les professionals podran utilitzar el document com un suport més a la seva tasca. I el fet d’aplicar el projecte en dos adolescents concrets, permetrà dur-lo a la pràctica i analitzar els aspectes que s’han de millorar o modificar. Cal dir, que la idea és que aquest projecte es pugui revisar al cap d’un temps per les professionals del centre i anar ampliant la informació que s’hi recull a través de l’experiència obtinguda al llarg de l’aplicació del projecte.

Conclusions sobre el primer període del pràcticum

Al repassar els escrits que he anat compartint en aquest blog, m'adono que les experiències que he viscut en el centre de pràctiques m'han permès ampliar els meus coneixements, a més de poder reflexionar sobre qüestions que fins ara no m'havia plantejat.
He descobert materials, recursos a través de les noves tecnologies, llibres interessants,etc. però el que valoro més, és el fet d'haver compartit amb un professional la seva tasca al llarg del dia a dia. Aquest fet m'ha permès connectar la teoria que porto assimilada al llarg d'aquests estudis amb la pràctica, he pogut comprovar directament, com les actuacions d'aquest professional es basen amb referents teòrics, però s'adapten a les característiques dels alumnes que té al davant.
M'he enriquit del fet de poder comentar amb ella aspectes referents als casos observats, plantejant-me com treballar certs aspectes que fins ara no m'havia qüestionat.
De cara al segon semestre, plantejaré la intervenció en dos casos que he escollit i he pogut anar observant durant aquest període de temps. La idea principal és treballar aspectes que he detectat a través de les observacions realitzades que hi presenten dificultats i consensuar junt amb la psicopedagoga una intervenció directa.
En conclusió, valoro molt positivament les meves pràctiques a aquest centre, a més, a nivell personal em sento molt ben acollida i atesa, els professionals del centre m'ofereixen la seva ajuda  i n'estic molt agraïda.

Aprofito per desitjar-vos Bones Festes!!

Buscant estratègies

Data: 12-12-2.012

Avui en la sessió d'observació d'un dels casos que he escollit l'A. (ja n'he anat parlant al llarg del bloc), havia d'estudiar coneixement del medi natural, ja que tenia un control.

Al principi es mostrava molt poc segura d'ella mateixa, reconeixia que no savia res del tema que s'havia d'estudiar. La psicopedagoga, l'ha ajudat oferint diverses estratègies com per exemple: partir dels coneixements previs que ja disposa ella, per fer-li veure que la percepció que tenia estava equivocada, sap més del que es pensa.

Una altra estratègia ha estat sintetitzar de cada paràgraf del text que s'havia d'estudiar la idea principal, explicada per la psicopedagoga per tal de que li quedés clar.

També ha anat utilitzant al llarg de la sessió l'estratègia d'oferir-li exemples concrets de la vida quotidiana, aplicant-los a la teoria que havia d'estudiar. D'aquesta manera, ha pogut anar assimilant els conceptes i sobretot entenent i no només memoritzant la informació que havia d'estudiar.

Per últim, una altra estratègia que ha aplicat ha consistit en la utilització d'imatges visuals per memoritzar conceptes concrets, per exemple, per estudiar els canvis d'estats físics que té l'aigua, ha partit de tres cartolines on hi havia escrita la paraula: sòlid, líquid i gasós i en altres cartolines el nom dels canvis d'estat: fusió, vaporització.... Seguint un esquema que hi havia en el llibre de text de l'A., se li demanava que posés entre dos conceptes, per exemple sólid i líquid quin era el nom del canvi d'estat que corresponia.

Penso que aquestes estratègies l'han ajudat molt, ja que al llarg de la sessió he pogut observar com anava assimilant els conceptes, les seves respostes eren més segures, ja no dubtava tant al respondre i s'atrevia a respondre el que li preguntava la psicopedagoga.

Crec que aquest fet ajuda a que millori la seva autoestima, ja que li permet adonar-se que és capaç d'aprendre i que molts conceptes ja els sap, tot i que després no sàpiga la definció concreta del llibre de text.En definitiva, correspondria a la teoria de l'aprenentatge significatiu, que al llarg de la llicenciatura hem anat abordant.

Com afecten els canvis de rutines en els infants amb TDAH

Data: 10-12-2.012

Avui he continuat observant la sessió del noi amb TDAH. L'O. ha arribat bastant neguitós, a l'inici de la sessió la psicopedagoga sempre fa que ensenyi l'agenda de l'escola per planificar quina feina té durant la setmana i ajudar-lo a organitzar-se.
Així, hem vist que per dijous té un control de matemàtiques, concretament del tema de les fraccions.
El mateix O. ha ensenyat a la psicopedagoga un esquema que han fet a l'aula, sobre els procediments habituals en les fraccions.

Al plantejar-li alguns exercicis de fraccions a la pissarra, la psicopedagoga ha insistit en que anés verbalitzant oralment els passos que anava fent per resoldre les operacions entre fraccions. Aquest aspecte li ha costat molt, es mostrava molt impulsiu, en ocasions no explicava el que estava fent, en d'altres ocasions realitzava correctament el procediment, però s'equivocava al realitzar l'operació, etc.

Hem valorat amb la psicopedagoga que tenia adquirit els procediments mecànics per resoldre les fraccions, però que la dispersió, la manca d'atenció i la impulsivitat repercutien en el resultat final. Normalment, li costa centrar l'atenció, però avui ha estat tota l'estona molt dispers, amb necessitat d'aixecar-se de la cadira, distraint-se amb qualsevol cosa, etc.

La psicopedagoga m'ha comentat, com afecta a aquests alumnes i als nens/es en general el fet de trencar les rutines i hàbits, després de tants dies de festa, costa que tornin a situar-se, em comentava també el fet dels 15 dies de vacances de Nadal, que en ocasions provoca un petit retrocés.

Us adjunto un enllaç on es fa referència a una sèrie de recomanacions per abordar el temps de vacances amb els nens/es amb TDAH, el text fa referència a les vacances d'estiu, però penso que el que hi diu també es pot adaptar per les vacances de Nadal.
http://pequelia.es/78764/el-verano-afecta-a-los-ninos-con-tdah/

Ser flexibles

Data: 3-12-2.012

Avui he assistit a una altra sessió del grup d'habilitats socials. (en vaig parlar en l'entrada del dia 26 d'octubre, etiqueta habilitats socials)
Abans d'iniciar el grup, les dues professionals que el porten sempre em faciliten la programació d'aquella sessió on consten: els objectius de la sessió, la descripció de les activitats que es realitzaran ( l'última activitat que serveix com a tancament de la sessió inclou un espai de relaxació) i finalment, es contempla un apartat per afegir comentaris sobre diversos aspectes que s'han produït al llarg de la sessió de grup.

Resulta que per avui, hi havia programat el següent:

Objectius:

-                     -    Aprendre a donar-nos a conèixer

-         Respectar l’espai temporal dedicat a un altre

-         Aprendre a escoltar

-         Generar confiança entre els membres del grup

-         Generar cohesió grupal

-         Aprendre a regular la impulsivitat

-         Agafar compromisos amb el grup

-         Establir regles i normes d’un joc conegut

Activitats:

1.      Presentació J.

El J. tindrà una estoneta per presentar-nos el que ell vulgui. Serà el protagonista de la setmana.

2.  Joc motriu: La Bomba

     Segurament tothom coneix el joc, els podríem demanar que ens l’expliquin i escriure les normes bàsiques  a la pissarra.

3.      Relaxació

- " Massatge pizza". Es posen per parelles amb una estora a terra. L'esquena del nen és com si fos la massa i llavors es van donant indicacions: s'estira la massa, es posa el tomàquet, les olives...ja aniré indicant jo que ho hem fet alguna vegada amb els nens de l'esplai.Per fer això necessitem un quart d'hora perquè hi hagi temps perquè tothom li faci a tothom.

A l'hora de començar el grup, resulta que el J. havia portat un vídeo que volia ensenyar a la resta de companys, però no l'ha pogut ensenyar perquè l'ordinador no reconeixia l'arxiu. Mentre estaven mirant si podien obrir l'arxiu, dos nois del grup han començat a jugar a un joc de cartes dels Pokemon. A través de la proposta d'una de les professionals, han acceptat jugar-hi tots quatre.

Un dels nois ha proposat fer dos equips i repartir les cartes entre tots. Han estat jugant amb les cartes, gestionant els conflictes que es generaven, buscant-hi solucions, etc. 

Després d'això, mentre estaven explicant el joc motriu que tenien preparat, un dels nois l'A. ha interromput les explicacions perquè volia comentar una cosa amb el grup: la setmana passada es va morir el seu avi.

Tot els altres han reaccionat davant la notícia, alguns comentaris que han realitzat són els següents: "el meu besavi es va morir quan jo tenia 3 anys", "jo amb el meu avi m'ho passava molt bé". 

Entre tots han arribat a la conclusió de que quan es mor alguna persona ens posem tristos i que és important recordar els bons moments viscuts.

El que ha transcorregut en el grup, m'ha confirmat la idea que tenia de que tot i que és important tenir una programació establerta prèviament, el psicopedagog ha de ser prou flexible com per aprofitar moments o propostes dels propis alumnes que permeten treballar certs aspectes de forma natural i espontània. Crec que la programació ens dóna una seguretat, ja que ens permet plantejar-nos objectius a assolir i com realitzar-ho, però adaptant-nos a les situacions que es produeixen podem ajudar als alumnes a que es sentin escoltats i abordar temes que els motiven realment.

El descans

Data: 28/11/2.012

Avui, he estat amb l'A., la noia de 15 anys que presenta dificultats en els aprenentatges i que durant aquesta setmana està fent els exàmens trimestrals.(En vaig parlar en l'entrada del 21 de novembre)

Només entrar, ja li hem vist molt mala cara, en un principi ens pensàvem que estava encostipada, però ha resultat que durant aquesta setmana està molt nerviosa i li costa molt dormir i descansar a les nits.

La pedagoga, li ha anat oferint diverses estratègies per tal d'evitar aquesta situació. M'ha explicat que basant-se en la teoria del conductisme, s'ha d'evitar que quan una persona es troba en aquesta situació, associï el llit amb aquest estat de nerviosisme. Per això, li ha recomanat abans d'anar llit, fer activitats relaxades com escoltar música tranquila, prendre un got de llet calenta, llegir, mirar fotos, etc. qualsevol cosa que no impliqui repassar o estudiar continguts acadèmics.
Un cop ho hagi fet, llavors pot anar al llit, ja que estarà més tranquila, ja que l'A. anava directa al llit sense desconnectar i aquest fet feia que anés donant voltes sobre el que li faltava per estudiar  o el que havia de fer l'endemà.

Un cop més aquest fet m'ha fet reflexionar sobre la importància d'un bon descans, sovint no es té prou en compte i crec que és essencial davant als alumnes amb dificultats d'aprenentatge a l'escola, plantejar-nos si descansen suficients hores, si són capaços de relaxar-se, en quines condicions dormen,etc.
Us deixo un enllaç d'una entrevista al Dr.Héctor Anabalón, on es parla de la necessitat de que els nens i adolescents dormin suficients hores per poder rendir al màxim, i també fa referència a un estudi publicat a la revista Pediatrics on s'ha arribat a la conclusió de que “Un tiempo total de sueño acortado y unos horarios irregulares están estrechamente asociados con un rendimiento escolar bajo en los adolescentes".

També destaca que "Al descenso del rendimiento académico se añaden los problemas de hiperactividad, los cambios en el estado de ánimo (tristeza, irritabilidad y cólera), la dificultad para controlar las emociones, el aumento de la impulsividad y el incremento de los accidentes de tráfico. La causa profunda de las alteraciones del sueño en los adolescentes son los malos hábitos a la hora de dormir."
Finalment, ofereix una sèrie de consells per procurar una bona higiene del son: determinar unes 9 hores per dormir, disposar d'una habitació comfortable sense TV ni elements distractors, establir un horari regular que es compleixi també els caps de setmana evitant que dormi masses hores, limitar les migdiades a uns 20-30 minuts, etc.

En fi, que l'he trobat molt interessant, si voleu saber-ne més consulteu el següent enllaç:

http://colegiogabrielamistral.com/wp-content/material/importanciadedormir.pdf

Com influeixen els nervis en els aprenentatges

Data: 21/11/2.012

Avui he continuat observant un dels casos que he escollit, l'A. de 15 anys que presenta moltes dificultats en els aprenentatges. Ha arribat molt neguitosa, nerviosa, ansiosa... la pedagoga ha hagut de calmar-la i ajudar-la a que organitzés el seu discurs, ja que al principi ha començat a explicar què li passava, però anava connectant idees i costava molt entendre-la.
Finalment, ha pogut estructurar el discurs i ha explicat que per demà havia d'entregar una sèrie d'exercicis de matemàtiques, tenia un control d'aquesta àrea i a més la setmana vinent té els examens trimestrals de totes les assignatures i encara no ha començat a estudiar.

La pedagoga l'ha ajudat a organitzar les tasques que havia de fer, a través d'establir les prioritats, què era el més urgent, com podia distribuir el temps, etc.
Al final de la sessió, ha dedicat un temps per parlar sobre els examens trimestrals, l'A. comentava que no es veia capaç d'estudiar totes les matèries, que molts cops estudiava molt i a l'hora de l'examen es posava molt nerviosa i no recordava res del que havia estudiat, etc.

La pedagoga, ha anat raonant amb ella, intentant treure importància a aquests examens trimestrals, fent-li veure que no fan referència a temes nous, sinó a aspectes que prèviament ja ha estudiat i que per tant ja disposa d'uns coneixements previs. Li ha anat preguntant aspectes referents als temes estudiats i l'A. ha pogut anar responent, aquest fet, ha provocat que s'adonés que ja disposava de coneixements. Igualment, la pedagoga li ha anat donant estratègies per poder estudiar millor els temes: començar pels temes més antics que no té tant recents, fer resums o esquemes, visualitzar la informació, fer exercicis pràctics, dormir suficients hores, etc.
Al final, ha pogut marxar més tranquila, i ha pogut organitzar la tasca d'estudi.

Aquest fet m'ha fet pensar, en com interfereixen els nervis en els aprenentatges, i la dificultat de dur a la pràctica l'avaluació sumativa dels alumnes en els cursos de l'ESO. Per altra banda, considero que també és positiu que els alumnes s'enfrontin en aquestes situacions, ja que els ajuda a preparar-se per la vida adulta, ja que a la seva vida hauran de viure situacions estressants, i hauran de disposar de suficients estratègies per afrontar-les. Crec que no es fa prou incidència en dotar als alumnes de recursos per afrontar aquest tipus de situacions, potser s'hauria de treballar més des de l'escola, aquests aspectes.
És una idea que deixo a l'aire, què en penseu?