Data: 7/11/2.012
Avui havia d'observar una sessió de grup que es realitza cada 15 dies i que ja vaig observar. Però ha resultat que només s'ha presentat un membre del grup dels quatre que són. Quan han trucat a les famílies, resulta que dues han dit que se'ls havia oblidat i l'altre que li havien canviat el torn de la feina i no podia venir.
La pedagoga m'ha comentat que justament la família que ha comentat que se li havia oblidat, és molt reticent a acceptar les dificultats que presenta el seu fill.
Considera que tot i que verbalitzen que volen ajudar al seu fill, els fa massa mal acceptar que necessita ajuda i els costa agafar un compromís i implicar-se totalment.
Desgraciadament, aquesta situació que descric no és nova, sovint com a psicopedagogs ens trobarem amb famílies que els costi acceptar la nostra intervenció,al llarg dels estudis de psicopedagogia s'ha abordat aquesta qüestió, ens han donat orientacions sobre com abordar les entrevistes amb la família, com respectar les fases de dol, etc.
Tot i això, crec que quan t'hi trobes és fàcil jutjar la família i criticar-la, penso que com a futurs psicopedagogs, hem de respectar el moment en que es troba la família, això no vol dir, tirar la tovallola, sinó que penso que els hi hem d'oferir un acompanyament, per tal de que en el moment en que ho necessitin puguem estar al seu costat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relació família-escola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relació família-escola. Mostrar tots els missatges
dilluns, 12 de novembre del 2012
Mecanismes de defensa
Etiquetes de comentaris:
Paper del psicopedagog,
Relació família-escola
dilluns, 22 d’octubre del 2012
Les complicades relacions de la família amb l'escola
Data: 15/10/2.012
Aquest dia vaig poder assistir en una sessió on una mare es queixava i expressava la seva preocupació perquè la tutora d'aquest curs creu que no acaba d'entendre al seu fill.
La mare comenta que el curs passat tenia una altra tutora, que segons comenta "era més veterana i sabia marcar més al seu fill."
La resposta de la pedagoga enfront les queixes de la mare, és que sol·liciti parlar tranquil·lament amb la tutora, que li transmeti les seves angoixes i pors. Li planteja que d'aquesta manera la tutora també li podrà explicar quin és el seu estil d'ensenyament, quins objectius s'ha marcat per aquest curs amb el seu fill, etc.
Valoro positivament la resposta de la pedagoga, ja que ha potenciat el diàleg i consens entre la família i l'escola, en definitiva ha promogut com se'ns explica al mòdul de l'assignatura, una intervenció col·laborativa entre tots els agents implicats.
Aquest dia vaig poder assistir en una sessió on una mare es queixava i expressava la seva preocupació perquè la tutora d'aquest curs creu que no acaba d'entendre al seu fill.
La mare comenta que el curs passat tenia una altra tutora, que segons comenta "era més veterana i sabia marcar més al seu fill."
La resposta de la pedagoga enfront les queixes de la mare, és que sol·liciti parlar tranquil·lament amb la tutora, que li transmeti les seves angoixes i pors. Li planteja que d'aquesta manera la tutora també li podrà explicar quin és el seu estil d'ensenyament, quins objectius s'ha marcat per aquest curs amb el seu fill, etc.
Valoro positivament la resposta de la pedagoga, ja que ha potenciat el diàleg i consens entre la família i l'escola, en definitiva ha promogut com se'ns explica al mòdul de l'assignatura, una intervenció col·laborativa entre tots els agents implicats.
Etiquetes de comentaris:
Paper del psicopedagog,
Relació família-escola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)