Data: 21/11/2.012
Avui he continuat observant un dels casos que he escollit, l'A. de 15 anys que presenta moltes dificultats en els aprenentatges. Ha arribat molt neguitosa, nerviosa, ansiosa... la pedagoga ha hagut de calmar-la i ajudar-la a que organitzés el seu discurs, ja que al principi ha començat a explicar què li passava, però anava connectant idees i costava molt entendre-la.
Finalment, ha pogut estructurar el discurs i ha explicat que per demà havia d'entregar una sèrie d'exercicis de matemàtiques, tenia un control d'aquesta àrea i a més la setmana vinent té els examens trimestrals de totes les assignatures i encara no ha començat a estudiar.
La pedagoga l'ha ajudat a organitzar les tasques que havia de fer, a través d'establir les prioritats, què era el més urgent, com podia distribuir el temps, etc.
Al final de la sessió, ha dedicat un temps per parlar sobre els examens trimestrals, l'A. comentava que no es veia capaç d'estudiar totes les matèries, que molts cops estudiava molt i a l'hora de l'examen es posava molt nerviosa i no recordava res del que havia estudiat, etc.
La pedagoga, ha anat raonant amb ella, intentant treure importància a aquests examens trimestrals, fent-li veure que no fan referència a temes nous, sinó a aspectes que prèviament ja ha estudiat i que per tant ja disposa d'uns coneixements previs. Li ha anat preguntant aspectes referents als temes estudiats i l'A. ha pogut anar responent, aquest fet, ha provocat que s'adonés que ja disposava de coneixements. Igualment, la pedagoga li ha anat donant estratègies per poder estudiar millor els temes: començar pels temes més antics que no té tant recents, fer resums o esquemes, visualitzar la informació, fer exercicis pràctics, dormir suficients hores, etc.
Al final, ha pogut marxar més tranquila, i ha pogut organitzar la tasca d'estudi.
Aquest fet m'ha fet pensar, en com interfereixen els nervis en els aprenentatges, i la dificultat de dur a la pràctica l'avaluació sumativa dels alumnes en els cursos de l'ESO. Per altra banda, considero que també és positiu que els alumnes s'enfrontin en aquestes situacions, ja que els ajuda a preparar-se per la vida adulta, ja que a la seva vida hauran de viure situacions estressants, i hauran de disposar de suficients estratègies per afrontar-les. Crec que no es fa prou incidència en dotar als alumnes de recursos per afrontar aquest tipus de situacions, potser s'hauria de treballar més des de l'escola, aquests aspectes.
És una idea que deixo a l'aire, què en penseu?
Estic totalment d'acord amb tu. Molts alumnes i les seves famílies cerquen un mestre de suport (de repàs, per entendre'ns) per tal d'ajudar a alumnes en aquestes dificultats organitzatives, quan realment des de l'escola/ IES aniria molt bé partir d'espais on se'ls dotés d'aquestes estratègies, i no parlo només de les tutories, sinó d'espais encabits a les àrees per treballar aspectes tan vitals com aquests que comentes.
ResponEliminaTotalment d' acord amb que hi ha una relació nirvis-descans-rendiment...també penso que a ningú no li afecta per igual i per això crec que també és necessària la col·laboració de la família ja que a vegades té a veure amb mals hàbits des de la infància...crec amb algunes pautes com les que comentes es pot corregir i també recomanaria a l' alumna la pràctica d' algun exercici ja que l' enenrgia mal canalitzada s' ha d' evair com sigui.
ResponElimina