Data: 12-12-2.012
Avui en la sessió d'observació d'un dels casos que he escollit l'A. (ja n'he anat parlant al llarg del bloc), havia d'estudiar coneixement del medi natural, ja que tenia un control.
Al principi es mostrava molt poc segura d'ella mateixa, reconeixia que no savia res del tema que s'havia d'estudiar. La psicopedagoga, l'ha ajudat oferint diverses estratègies com per exemple: partir dels coneixements previs que ja disposa ella, per fer-li veure que la percepció que tenia estava equivocada, sap més del que es pensa.
Una altra estratègia ha estat sintetitzar de cada paràgraf del text que s'havia d'estudiar la idea principal, explicada per la psicopedagoga per tal de que li quedés clar.
També ha anat utilitzant al llarg de la sessió l'estratègia d'oferir-li exemples concrets de la vida quotidiana, aplicant-los a la teoria que havia d'estudiar. D'aquesta manera, ha pogut anar assimilant els conceptes i sobretot entenent i no només memoritzant la informació que havia d'estudiar.
Per últim, una altra estratègia que ha aplicat ha consistit en la utilització d'imatges visuals per memoritzar conceptes concrets, per exemple, per estudiar els canvis d'estats físics que té l'aigua, ha partit de tres cartolines on hi havia escrita la paraula: sòlid, líquid i gasós i en altres cartolines el nom dels canvis d'estat: fusió, vaporització.... Seguint un esquema que hi havia en el llibre de text de l'A., se li demanava que posés entre dos conceptes, per exemple sólid i líquid quin era el nom del canvi d'estat que corresponia.
Penso que aquestes estratègies l'han ajudat molt, ja que al llarg de la sessió he pogut observar com anava assimilant els conceptes, les seves respostes eren més segures, ja no dubtava tant al respondre i s'atrevia a respondre el que li preguntava la psicopedagoga.
Crec que aquest fet ajuda a que millori la seva autoestima, ja que li permet adonar-se que és capaç d'aprendre i que molts conceptes ja els sap, tot i que després no sàpiga la definció concreta del llibre de text.En definitiva, correspondria a la teoria de l'aprenentatge significatiu, que al llarg de la llicenciatura hem anat abordant.
Molt bones estratègies. M'ha fet pensar en quan, desde la meva perspectiva com a mestra, ens és molt més dificultós el poder incidir d'aquesta manera tan concreta: diferents nivells i necessitats dins la mateixa aula, diferents ritmes i aprenentatges, actituds... i estàs sola davant de tot, no et pots partir amb 50 trossos, i crec que és una realitat que ens angoixa ja que per més que t'organitzis i puguis preparar alguns materials una persona sola no pot arribar a 25 a l'hora amb cadascuna de les diferents necessitats. Segur que si ens fiquem a numerar recursos i estratègies entre tots en faríem un bon munt però i la desesperació de no arribar a tot? Sempre he pensat que a casa escola hi hauria d'haver un psicopedagog a jornada complerta, ja que un matí a la setmana no és prou per al gran llistat d'alumnats que esperen ser valorats... no se si algú més comparteix aquest sentiments, imagino donada la situació dels darrers anys que si. Lo important és que fem miracles per intentar en un moment o altre arribar a tots.
ResponElimina