Ser flexibles

Data: 3-12-2.012

Avui he assistit a una altra sessió del grup d'habilitats socials. (en vaig parlar en l'entrada del dia 26 d'octubre, etiqueta habilitats socials)
Abans d'iniciar el grup, les dues professionals que el porten sempre em faciliten la programació d'aquella sessió on consten: els objectius de la sessió, la descripció de les activitats que es realitzaran ( l'última activitat que serveix com a tancament de la sessió inclou un espai de relaxació) i finalment, es contempla un apartat per afegir comentaris sobre diversos aspectes que s'han produït al llarg de la sessió de grup.

Resulta que per avui, hi havia programat el següent:

Objectius:

-                     -    Aprendre a donar-nos a conèixer

-         Respectar l’espai temporal dedicat a un altre

-         Aprendre a escoltar

-         Generar confiança entre els membres del grup

-         Generar cohesió grupal

-         Aprendre a regular la impulsivitat

-         Agafar compromisos amb el grup

-         Establir regles i normes d’un joc conegut

Activitats:

1.      Presentació J.

El J. tindrà una estoneta per presentar-nos el que ell vulgui. Serà el protagonista de la setmana.

2.  Joc motriu: La Bomba

     Segurament tothom coneix el joc, els podríem demanar que ens l’expliquin i escriure les normes bàsiques  a la pissarra.

3.      Relaxació

- " Massatge pizza". Es posen per parelles amb una estora a terra. L'esquena del nen és com si fos la massa i llavors es van donant indicacions: s'estira la massa, es posa el tomàquet, les olives...ja aniré indicant jo que ho hem fet alguna vegada amb els nens de l'esplai.Per fer això necessitem un quart d'hora perquè hi hagi temps perquè tothom li faci a tothom.

A l'hora de començar el grup, resulta que el J. havia portat un vídeo que volia ensenyar a la resta de companys, però no l'ha pogut ensenyar perquè l'ordinador no reconeixia l'arxiu. Mentre estaven mirant si podien obrir l'arxiu, dos nois del grup han començat a jugar a un joc de cartes dels Pokemon. A través de la proposta d'una de les professionals, han acceptat jugar-hi tots quatre.

Un dels nois ha proposat fer dos equips i repartir les cartes entre tots. Han estat jugant amb les cartes, gestionant els conflictes que es generaven, buscant-hi solucions, etc. 

Després d'això, mentre estaven explicant el joc motriu que tenien preparat, un dels nois l'A. ha interromput les explicacions perquè volia comentar una cosa amb el grup: la setmana passada es va morir el seu avi.

Tot els altres han reaccionat davant la notícia, alguns comentaris que han realitzat són els següents: "el meu besavi es va morir quan jo tenia 3 anys", "jo amb el meu avi m'ho passava molt bé". 

Entre tots han arribat a la conclusió de que quan es mor alguna persona ens posem tristos i que és important recordar els bons moments viscuts.

El que ha transcorregut en el grup, m'ha confirmat la idea que tenia de que tot i que és important tenir una programació establerta prèviament, el psicopedagog ha de ser prou flexible com per aprofitar moments o propostes dels propis alumnes que permeten treballar certs aspectes de forma natural i espontània. Crec que la programació ens dóna una seguretat, ja que ens permet plantejar-nos objectius a assolir i com realitzar-ho, però adaptant-nos a les situacions que es produeixen podem ajudar als alumnes a que es sentin escoltats i abordar temes que els motiven realment.