Data: 12-12-2.012
Avui en la sessió d'observació d'un dels casos que he escollit l'A. (ja n'he anat parlant al llarg del bloc), havia d'estudiar coneixement del medi natural, ja que tenia un control.
Al principi es mostrava molt poc segura d'ella mateixa, reconeixia que no savia res del tema que s'havia d'estudiar. La psicopedagoga, l'ha ajudat oferint diverses estratègies com per exemple: partir dels coneixements previs que ja disposa ella, per fer-li veure que la percepció que tenia estava equivocada, sap més del que es pensa.
Una altra estratègia ha estat sintetitzar de cada paràgraf del text que s'havia d'estudiar la idea principal, explicada per la psicopedagoga per tal de que li quedés clar.
També ha anat utilitzant al llarg de la sessió l'estratègia d'oferir-li exemples concrets de la vida quotidiana, aplicant-los a la teoria que havia d'estudiar. D'aquesta manera, ha pogut anar assimilant els conceptes i sobretot entenent i no només memoritzant la informació que havia d'estudiar.
Per últim, una altra estratègia que ha aplicat ha consistit en la utilització d'imatges visuals per memoritzar conceptes concrets, per exemple, per estudiar els canvis d'estats físics que té l'aigua, ha partit de tres cartolines on hi havia escrita la paraula: sòlid, líquid i gasós i en altres cartolines el nom dels canvis d'estat: fusió, vaporització.... Seguint un esquema que hi havia en el llibre de text de l'A., se li demanava que posés entre dos conceptes, per exemple sólid i líquid quin era el nom del canvi d'estat que corresponia.
Penso que aquestes estratègies l'han ajudat molt, ja que al llarg de la sessió he pogut observar com anava assimilant els conceptes, les seves respostes eren més segures, ja no dubtava tant al respondre i s'atrevia a respondre el que li preguntava la psicopedagoga.
Crec que aquest fet ajuda a que millori la seva autoestima, ja que li permet adonar-se que és capaç d'aprendre i que molts conceptes ja els sap, tot i que després no sàpiga la definció concreta del llibre de text.En definitiva, correspondria a la teoria de l'aprenentatge significatiu, que al llarg de la llicenciatura hem anat abordant.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball de l'Autoestima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball de l'Autoestima. Mostrar tots els missatges
dimecres, 12 de desembre del 2012
dimecres, 21 de novembre del 2012
Com influeixen els nervis en els aprenentatges
Data: 21/11/2.012
Avui he continuat observant un dels casos que he escollit, l'A. de 15 anys que presenta moltes dificultats en els aprenentatges. Ha arribat molt neguitosa, nerviosa, ansiosa... la pedagoga ha hagut de calmar-la i ajudar-la a que organitzés el seu discurs, ja que al principi ha començat a explicar què li passava, però anava connectant idees i costava molt entendre-la.
Finalment, ha pogut estructurar el discurs i ha explicat que per demà havia d'entregar una sèrie d'exercicis de matemàtiques, tenia un control d'aquesta àrea i a més la setmana vinent té els examens trimestrals de totes les assignatures i encara no ha començat a estudiar.
La pedagoga l'ha ajudat a organitzar les tasques que havia de fer, a través d'establir les prioritats, què era el més urgent, com podia distribuir el temps, etc.
Al final de la sessió, ha dedicat un temps per parlar sobre els examens trimestrals, l'A. comentava que no es veia capaç d'estudiar totes les matèries, que molts cops estudiava molt i a l'hora de l'examen es posava molt nerviosa i no recordava res del que havia estudiat, etc.
La pedagoga, ha anat raonant amb ella, intentant treure importància a aquests examens trimestrals, fent-li veure que no fan referència a temes nous, sinó a aspectes que prèviament ja ha estudiat i que per tant ja disposa d'uns coneixements previs. Li ha anat preguntant aspectes referents als temes estudiats i l'A. ha pogut anar responent, aquest fet, ha provocat que s'adonés que ja disposava de coneixements. Igualment, la pedagoga li ha anat donant estratègies per poder estudiar millor els temes: començar pels temes més antics que no té tant recents, fer resums o esquemes, visualitzar la informació, fer exercicis pràctics, dormir suficients hores, etc.
Al final, ha pogut marxar més tranquila, i ha pogut organitzar la tasca d'estudi.
Aquest fet m'ha fet pensar, en com interfereixen els nervis en els aprenentatges, i la dificultat de dur a la pràctica l'avaluació sumativa dels alumnes en els cursos de l'ESO. Per altra banda, considero que també és positiu que els alumnes s'enfrontin en aquestes situacions, ja que els ajuda a preparar-se per la vida adulta, ja que a la seva vida hauran de viure situacions estressants, i hauran de disposar de suficients estratègies per afrontar-les. Crec que no es fa prou incidència en dotar als alumnes de recursos per afrontar aquest tipus de situacions, potser s'hauria de treballar més des de l'escola, aquests aspectes.
És una idea que deixo a l'aire, què en penseu?
Avui he continuat observant un dels casos que he escollit, l'A. de 15 anys que presenta moltes dificultats en els aprenentatges. Ha arribat molt neguitosa, nerviosa, ansiosa... la pedagoga ha hagut de calmar-la i ajudar-la a que organitzés el seu discurs, ja que al principi ha començat a explicar què li passava, però anava connectant idees i costava molt entendre-la.
Finalment, ha pogut estructurar el discurs i ha explicat que per demà havia d'entregar una sèrie d'exercicis de matemàtiques, tenia un control d'aquesta àrea i a més la setmana vinent té els examens trimestrals de totes les assignatures i encara no ha començat a estudiar.
La pedagoga l'ha ajudat a organitzar les tasques que havia de fer, a través d'establir les prioritats, què era el més urgent, com podia distribuir el temps, etc.
Al final de la sessió, ha dedicat un temps per parlar sobre els examens trimestrals, l'A. comentava que no es veia capaç d'estudiar totes les matèries, que molts cops estudiava molt i a l'hora de l'examen es posava molt nerviosa i no recordava res del que havia estudiat, etc.
La pedagoga, ha anat raonant amb ella, intentant treure importància a aquests examens trimestrals, fent-li veure que no fan referència a temes nous, sinó a aspectes que prèviament ja ha estudiat i que per tant ja disposa d'uns coneixements previs. Li ha anat preguntant aspectes referents als temes estudiats i l'A. ha pogut anar responent, aquest fet, ha provocat que s'adonés que ja disposava de coneixements. Igualment, la pedagoga li ha anat donant estratègies per poder estudiar millor els temes: començar pels temes més antics que no té tant recents, fer resums o esquemes, visualitzar la informació, fer exercicis pràctics, dormir suficients hores, etc.
Al final, ha pogut marxar més tranquila, i ha pogut organitzar la tasca d'estudi.
Aquest fet m'ha fet pensar, en com interfereixen els nervis en els aprenentatges, i la dificultat de dur a la pràctica l'avaluació sumativa dels alumnes en els cursos de l'ESO. Per altra banda, considero que també és positiu que els alumnes s'enfrontin en aquestes situacions, ja que els ajuda a preparar-se per la vida adulta, ja que a la seva vida hauran de viure situacions estressants, i hauran de disposar de suficients estratègies per afrontar-les. Crec que no es fa prou incidència en dotar als alumnes de recursos per afrontar aquest tipus de situacions, potser s'hauria de treballar més des de l'escola, aquests aspectes.
És una idea que deixo a l'aire, què en penseu?
dilluns, 19 de novembre del 2012
Autoestima
Data: 19-11-2.012
Avui he continuat participant en una sessió d'un dels casos que he escollit per observar. Es tracta d'un noi de 12 anys de 6è de primària diagnosticat de TDAH, que no rep medicació.
En l'última sessió, la pedagoga va ajudar-lo a realitzar un esquema, és a dir, va donar-li estratègies per determinar les idees principals d'un text, com estructurar la informació, com plasmar-ho en un paper de forma estructurada i sense dibuixets, ja que acostuma a guixar i dibuixar en tots els llibres, fulls, etc. pq ell mateix diu que quan s'avorreix, li agrada dibuixar, etc.
Avui, quan ha arribat, ens ha explicat que avui tenia un control de català. Durant el cap de setmana li va dir al seu pare que no li comentés res a la seva mare, que és la que acostuma a ajudar-lo a estudiar, perquè ho volia fer ell sol. Va fer un esquema del tema que anava el control (els verbs) i li va ensenyar a la seva mare el diumenge al vespre per demostrar-li que ja se'l sabia i que ho havia fet ell sol.
Només arribar ens ha ensenyat l'esquema, la veritat és que la presentació era molt bona, sense dibuixos, subratllant les paraules claus, amb el contingut que corresponia, etc. L'hem felicitat i la pedagoga li ha preguntat perquè no li havia volgut dir res a la seva mare i ha contestat que tenia ganes de provar si ell sol era capaç d'estudiar sense l'ajuda de ningú.
La veritat és que se'l veia molt content, realment aquest fet crec que ha enriquit la visió que té d'ell mateix, li ha servit per sentir-se més segur i per estar més motivat per aprendre. Si a més, tenim en compte les dificultats que presenta, penso que és un fet molt positiu i que se li ha de reforçar tal com hem fet i com ha fet la seva família.
Us passo un enllaç on es fa referència a la baixa autoestima que presenten els alumnes amb TDAH, concretament parlen que un 50% dels alumnes amb aquesta problemàtica pateixen baixa autoestima. També fa referència a com abordar-ho des de l'escola.
http://www.slideshare.net/fundacioncadah/96-a-la-importancia-de
Avui he continuat participant en una sessió d'un dels casos que he escollit per observar. Es tracta d'un noi de 12 anys de 6è de primària diagnosticat de TDAH, que no rep medicació.
En l'última sessió, la pedagoga va ajudar-lo a realitzar un esquema, és a dir, va donar-li estratègies per determinar les idees principals d'un text, com estructurar la informació, com plasmar-ho en un paper de forma estructurada i sense dibuixets, ja que acostuma a guixar i dibuixar en tots els llibres, fulls, etc. pq ell mateix diu que quan s'avorreix, li agrada dibuixar, etc.
Avui, quan ha arribat, ens ha explicat que avui tenia un control de català. Durant el cap de setmana li va dir al seu pare que no li comentés res a la seva mare, que és la que acostuma a ajudar-lo a estudiar, perquè ho volia fer ell sol. Va fer un esquema del tema que anava el control (els verbs) i li va ensenyar a la seva mare el diumenge al vespre per demostrar-li que ja se'l sabia i que ho havia fet ell sol.
Només arribar ens ha ensenyat l'esquema, la veritat és que la presentació era molt bona, sense dibuixos, subratllant les paraules claus, amb el contingut que corresponia, etc. L'hem felicitat i la pedagoga li ha preguntat perquè no li havia volgut dir res a la seva mare i ha contestat que tenia ganes de provar si ell sol era capaç d'estudiar sense l'ajuda de ningú.
La veritat és que se'l veia molt content, realment aquest fet crec que ha enriquit la visió que té d'ell mateix, li ha servit per sentir-se més segur i per estar més motivat per aprendre. Si a més, tenim en compte les dificultats que presenta, penso que és un fet molt positiu i que se li ha de reforçar tal com hem fet i com ha fet la seva família.
Us passo un enllaç on es fa referència a la baixa autoestima que presenten els alumnes amb TDAH, concretament parlen que un 50% dels alumnes amb aquesta problemàtica pateixen baixa autoestima. També fa referència a com abordar-ho des de l'escola.
http://www.slideshare.net/fundacioncadah/96-a-la-importancia-de
Subscriure's a:
Missatges (Atom)