Data: 10-12-2.012
Avui he continuat observant la sessió del noi amb TDAH. L'O. ha arribat bastant neguitós, a l'inici de la sessió la psicopedagoga sempre fa que ensenyi l'agenda de l'escola per planificar quina feina té durant la setmana i ajudar-lo a organitzar-se.
Així, hem vist que per dijous té un control de matemàtiques, concretament del tema de les fraccions.
El mateix O. ha ensenyat a la psicopedagoga un esquema que han fet a l'aula, sobre els procediments habituals en les fraccions.
Al plantejar-li alguns exercicis de fraccions a la pissarra, la psicopedagoga ha insistit en que anés verbalitzant oralment els passos que anava fent per resoldre les operacions entre fraccions. Aquest aspecte li ha costat molt, es mostrava molt impulsiu, en ocasions no explicava el que estava fent, en d'altres ocasions realitzava correctament el procediment, però s'equivocava al realitzar l'operació, etc.
Hem valorat amb la psicopedagoga que tenia adquirit els procediments mecànics per resoldre les fraccions, però que la dispersió, la manca d'atenció i la impulsivitat repercutien en el resultat final. Normalment, li costa centrar l'atenció, però avui ha estat tota l'estona molt dispers, amb necessitat d'aixecar-se de la cadira, distraint-se amb qualsevol cosa, etc.
La psicopedagoga m'ha comentat, com afecta a aquests alumnes i als nens/es en general el fet de trencar les rutines i hàbits, després de tants dies de festa, costa que tornin a situar-se, em comentava també el fet dels 15 dies de vacances de Nadal, que en ocasions provoca un petit retrocés.
Us adjunto un enllaç on es fa referència a una sèrie de recomanacions per abordar el temps de vacances amb els nens/es amb TDAH, el text fa referència a les vacances d'estiu, però penso que el que hi diu també es pot adaptar per les vacances de Nadal.
http://pequelia.es/78764/el-verano-afecta-a-los-ninos-con-tdah/
dilluns, 10 de desembre del 2012
dimecres, 5 de desembre del 2012
Ser flexibles
Data: 3-12-2.012
Avui he assistit a una altra sessió del grup d'habilitats socials. (en vaig parlar en l'entrada del dia 26 d'octubre, etiqueta habilitats socials)
Abans d'iniciar el grup, les dues professionals que el porten sempre em faciliten la programació d'aquella sessió on consten: els objectius de la sessió, la descripció de les activitats que es realitzaran ( l'última activitat que serveix com a tancament de la sessió inclou un espai de relaxació) i finalment, es contempla un apartat per afegir comentaris sobre diversos aspectes que s'han produït al llarg de la sessió de grup.
Resulta que per avui, hi havia programat el següent:
2. Joc motriu: La Bomba
- " Massatge pizza". Es posen per parelles amb una estora a terra. L'esquena del nen és com si fos la massa i llavors es van donant indicacions: s'estira la massa, es posa el tomàquet, les olives...ja aniré indicant jo que ho hem fet alguna vegada amb els nens de l'esplai.Per fer això necessitem un quart d'hora perquè hi hagi temps perquè tothom li faci a tothom.
A l'hora de començar el grup, resulta que el J. havia portat un vídeo que volia ensenyar a la resta de companys, però no l'ha pogut ensenyar perquè l'ordinador no reconeixia l'arxiu. Mentre estaven mirant si podien obrir l'arxiu, dos nois del grup han començat a jugar a un joc de cartes dels Pokemon. A través de la proposta d'una de les professionals, han acceptat jugar-hi tots quatre.
Avui he assistit a una altra sessió del grup d'habilitats socials. (en vaig parlar en l'entrada del dia 26 d'octubre, etiqueta habilitats socials)
Abans d'iniciar el grup, les dues professionals que el porten sempre em faciliten la programació d'aquella sessió on consten: els objectius de la sessió, la descripció de les activitats que es realitzaran ( l'última activitat que serveix com a tancament de la sessió inclou un espai de relaxació) i finalment, es contempla un apartat per afegir comentaris sobre diversos aspectes que s'han produït al llarg de la sessió de grup.
Resulta que per avui, hi havia programat el següent:
Objectius:
-
- Aprendre a donar-nos a conèixer
-
Respectar l’espai temporal
dedicat a un altre
-
Aprendre a escoltar
-
Generar confiança entre els
membres del grup
-
Generar cohesió grupal
-
Aprendre a regular la
impulsivitat
-
Agafar compromisos amb el grup
-
Establir regles i normes d’un
joc conegut
Activitats:
1. Presentació J.
El J. tindrà
una estoneta per presentar-nos el que ell vulgui. Serà el protagonista de la
setmana.
2. Joc motriu: La Bomba
Segurament tothom coneix el
joc, els podríem demanar que ens l’expliquin i escriure les normes bàsiques a
la pissarra.
3. Relaxació
- " Massatge pizza". Es posen per parelles amb una estora a terra. L'esquena del nen és com si fos la massa i llavors es van donant indicacions: s'estira la massa, es posa el tomàquet, les olives...ja aniré indicant jo que ho hem fet alguna vegada amb els nens de l'esplai.Per fer això necessitem un quart d'hora perquè hi hagi temps perquè tothom li faci a tothom.
A l'hora de començar el grup, resulta que el J. havia portat un vídeo que volia ensenyar a la resta de companys, però no l'ha pogut ensenyar perquè l'ordinador no reconeixia l'arxiu. Mentre estaven mirant si podien obrir l'arxiu, dos nois del grup han començat a jugar a un joc de cartes dels Pokemon. A través de la proposta d'una de les professionals, han acceptat jugar-hi tots quatre.
Un dels nois ha proposat fer dos equips i repartir les cartes entre tots. Han estat jugant amb les cartes, gestionant els conflictes que es generaven, buscant-hi solucions, etc.
Després d'això, mentre estaven explicant el joc motriu que tenien preparat, un dels nois l'A. ha interromput les explicacions perquè volia comentar una cosa amb el grup: la setmana passada es va morir el seu avi.
Tot els altres han reaccionat davant la notícia, alguns comentaris que han realitzat són els següents: "el meu besavi es va morir quan jo tenia 3 anys", "jo amb el meu avi m'ho passava molt bé".
Entre tots han arribat a la conclusió de que quan es mor alguna persona ens posem tristos i que és important recordar els bons moments viscuts.
El que ha transcorregut en el grup, m'ha confirmat la idea que tenia de que tot i que és important tenir una programació establerta prèviament, el psicopedagog ha de ser prou flexible com per aprofitar moments o propostes dels propis alumnes que permeten treballar certs aspectes de forma natural i espontània. Crec que la programació ens dóna una seguretat, ja que ens permet plantejar-nos objectius a assolir i com realitzar-ho, però adaptant-nos a les situacions que es produeixen podem ajudar als alumnes a que es sentin escoltats i abordar temes que els motiven realment.
dimecres, 28 de novembre del 2012
El descans
Data: 28/11/2.012
Avui, he estat amb l'A., la noia de 15 anys que presenta dificultats en els aprenentatges i que durant aquesta setmana està fent els exàmens trimestrals.(En vaig parlar en l'entrada del 21 de novembre)
Només entrar, ja li hem vist molt mala cara, en un principi ens pensàvem que estava encostipada, però ha resultat que durant aquesta setmana està molt nerviosa i li costa molt dormir i descansar a les nits.
La pedagoga, li ha anat oferint diverses estratègies per tal d'evitar aquesta situació. M'ha explicat que basant-se en la teoria del conductisme, s'ha d'evitar que quan una persona es troba en aquesta situació, associï el llit amb aquest estat de nerviosisme. Per això, li ha recomanat abans d'anar llit, fer activitats relaxades com escoltar música tranquila, prendre un got de llet calenta, llegir, mirar fotos, etc. qualsevol cosa que no impliqui repassar o estudiar continguts acadèmics.
Un cop ho hagi fet, llavors pot anar al llit, ja que estarà més tranquila, ja que l'A. anava directa al llit sense desconnectar i aquest fet feia que anés donant voltes sobre el que li faltava per estudiar o el que havia de fer l'endemà.
Un cop més aquest fet m'ha fet reflexionar sobre la importància d'un bon descans, sovint no es té prou en compte i crec que és essencial davant als alumnes amb dificultats d'aprenentatge a l'escola, plantejar-nos si descansen suficients hores, si són capaços de relaxar-se, en quines condicions dormen,etc.
Us deixo un enllaç d'una entrevista al Dr.Héctor Anabalón, on es parla de la necessitat de que els nens i adolescents dormin suficients hores per poder rendir al màxim, i també fa referència a un estudi publicat a la revista Pediatrics on s'ha arribat a la conclusió de que “Un tiempo total de sueño acortado y unos horarios irregulares están estrechamente asociados con un rendimiento escolar bajo en los adolescentes".
També destaca que "Al descenso del rendimiento académico se añaden los problemas de hiperactividad, los cambios en el estado de ánimo (tristeza, irritabilidad y cólera), la dificultad para controlar las emociones, el aumento de la impulsividad y el incremento de los accidentes de tráfico. La causa profunda de las alteraciones del sueño en los adolescentes son los malos hábitos a la hora de dormir."
Finalment, ofereix una sèrie de consells per procurar una bona higiene del son: determinar unes 9 hores per dormir, disposar d'una habitació comfortable sense TV ni elements distractors, establir un horari regular que es compleixi també els caps de setmana evitant que dormi masses hores, limitar les migdiades a uns 20-30 minuts, etc.
En fi, que l'he trobat molt interessant, si voleu saber-ne més consulteu el següent enllaç:
http://colegiogabrielamistral.com/wp-content/material/importanciadedormir.pdf
Avui, he estat amb l'A., la noia de 15 anys que presenta dificultats en els aprenentatges i que durant aquesta setmana està fent els exàmens trimestrals.(En vaig parlar en l'entrada del 21 de novembre)
Només entrar, ja li hem vist molt mala cara, en un principi ens pensàvem que estava encostipada, però ha resultat que durant aquesta setmana està molt nerviosa i li costa molt dormir i descansar a les nits.
La pedagoga, li ha anat oferint diverses estratègies per tal d'evitar aquesta situació. M'ha explicat que basant-se en la teoria del conductisme, s'ha d'evitar que quan una persona es troba en aquesta situació, associï el llit amb aquest estat de nerviosisme. Per això, li ha recomanat abans d'anar llit, fer activitats relaxades com escoltar música tranquila, prendre un got de llet calenta, llegir, mirar fotos, etc. qualsevol cosa que no impliqui repassar o estudiar continguts acadèmics.
Un cop ho hagi fet, llavors pot anar al llit, ja que estarà més tranquila, ja que l'A. anava directa al llit sense desconnectar i aquest fet feia que anés donant voltes sobre el que li faltava per estudiar o el que havia de fer l'endemà.
Un cop més aquest fet m'ha fet reflexionar sobre la importància d'un bon descans, sovint no es té prou en compte i crec que és essencial davant als alumnes amb dificultats d'aprenentatge a l'escola, plantejar-nos si descansen suficients hores, si són capaços de relaxar-se, en quines condicions dormen,etc.
Us deixo un enllaç d'una entrevista al Dr.Héctor Anabalón, on es parla de la necessitat de que els nens i adolescents dormin suficients hores per poder rendir al màxim, i també fa referència a un estudi publicat a la revista Pediatrics on s'ha arribat a la conclusió de que “Un tiempo total de sueño acortado y unos horarios irregulares están estrechamente asociados con un rendimiento escolar bajo en los adolescentes".
També destaca que "Al descenso del rendimiento académico se añaden los problemas de hiperactividad, los cambios en el estado de ánimo (tristeza, irritabilidad y cólera), la dificultad para controlar las emociones, el aumento de la impulsividad y el incremento de los accidentes de tráfico. La causa profunda de las alteraciones del sueño en los adolescentes son los malos hábitos a la hora de dormir."
Finalment, ofereix una sèrie de consells per procurar una bona higiene del son: determinar unes 9 hores per dormir, disposar d'una habitació comfortable sense TV ni elements distractors, establir un horari regular que es compleixi també els caps de setmana evitant que dormi masses hores, limitar les migdiades a uns 20-30 minuts, etc.
En fi, que l'he trobat molt interessant, si voleu saber-ne més consulteu el següent enllaç:
http://colegiogabrielamistral.com/wp-content/material/importanciadedormir.pdf
dimecres, 21 de novembre del 2012
Com influeixen els nervis en els aprenentatges
Data: 21/11/2.012
Avui he continuat observant un dels casos que he escollit, l'A. de 15 anys que presenta moltes dificultats en els aprenentatges. Ha arribat molt neguitosa, nerviosa, ansiosa... la pedagoga ha hagut de calmar-la i ajudar-la a que organitzés el seu discurs, ja que al principi ha començat a explicar què li passava, però anava connectant idees i costava molt entendre-la.
Finalment, ha pogut estructurar el discurs i ha explicat que per demà havia d'entregar una sèrie d'exercicis de matemàtiques, tenia un control d'aquesta àrea i a més la setmana vinent té els examens trimestrals de totes les assignatures i encara no ha començat a estudiar.
La pedagoga l'ha ajudat a organitzar les tasques que havia de fer, a través d'establir les prioritats, què era el més urgent, com podia distribuir el temps, etc.
Al final de la sessió, ha dedicat un temps per parlar sobre els examens trimestrals, l'A. comentava que no es veia capaç d'estudiar totes les matèries, que molts cops estudiava molt i a l'hora de l'examen es posava molt nerviosa i no recordava res del que havia estudiat, etc.
La pedagoga, ha anat raonant amb ella, intentant treure importància a aquests examens trimestrals, fent-li veure que no fan referència a temes nous, sinó a aspectes que prèviament ja ha estudiat i que per tant ja disposa d'uns coneixements previs. Li ha anat preguntant aspectes referents als temes estudiats i l'A. ha pogut anar responent, aquest fet, ha provocat que s'adonés que ja disposava de coneixements. Igualment, la pedagoga li ha anat donant estratègies per poder estudiar millor els temes: començar pels temes més antics que no té tant recents, fer resums o esquemes, visualitzar la informació, fer exercicis pràctics, dormir suficients hores, etc.
Al final, ha pogut marxar més tranquila, i ha pogut organitzar la tasca d'estudi.
Aquest fet m'ha fet pensar, en com interfereixen els nervis en els aprenentatges, i la dificultat de dur a la pràctica l'avaluació sumativa dels alumnes en els cursos de l'ESO. Per altra banda, considero que també és positiu que els alumnes s'enfrontin en aquestes situacions, ja que els ajuda a preparar-se per la vida adulta, ja que a la seva vida hauran de viure situacions estressants, i hauran de disposar de suficients estratègies per afrontar-les. Crec que no es fa prou incidència en dotar als alumnes de recursos per afrontar aquest tipus de situacions, potser s'hauria de treballar més des de l'escola, aquests aspectes.
És una idea que deixo a l'aire, què en penseu?
Avui he continuat observant un dels casos que he escollit, l'A. de 15 anys que presenta moltes dificultats en els aprenentatges. Ha arribat molt neguitosa, nerviosa, ansiosa... la pedagoga ha hagut de calmar-la i ajudar-la a que organitzés el seu discurs, ja que al principi ha començat a explicar què li passava, però anava connectant idees i costava molt entendre-la.
Finalment, ha pogut estructurar el discurs i ha explicat que per demà havia d'entregar una sèrie d'exercicis de matemàtiques, tenia un control d'aquesta àrea i a més la setmana vinent té els examens trimestrals de totes les assignatures i encara no ha començat a estudiar.
La pedagoga l'ha ajudat a organitzar les tasques que havia de fer, a través d'establir les prioritats, què era el més urgent, com podia distribuir el temps, etc.
Al final de la sessió, ha dedicat un temps per parlar sobre els examens trimestrals, l'A. comentava que no es veia capaç d'estudiar totes les matèries, que molts cops estudiava molt i a l'hora de l'examen es posava molt nerviosa i no recordava res del que havia estudiat, etc.
La pedagoga, ha anat raonant amb ella, intentant treure importància a aquests examens trimestrals, fent-li veure que no fan referència a temes nous, sinó a aspectes que prèviament ja ha estudiat i que per tant ja disposa d'uns coneixements previs. Li ha anat preguntant aspectes referents als temes estudiats i l'A. ha pogut anar responent, aquest fet, ha provocat que s'adonés que ja disposava de coneixements. Igualment, la pedagoga li ha anat donant estratègies per poder estudiar millor els temes: començar pels temes més antics que no té tant recents, fer resums o esquemes, visualitzar la informació, fer exercicis pràctics, dormir suficients hores, etc.
Al final, ha pogut marxar més tranquila, i ha pogut organitzar la tasca d'estudi.
Aquest fet m'ha fet pensar, en com interfereixen els nervis en els aprenentatges, i la dificultat de dur a la pràctica l'avaluació sumativa dels alumnes en els cursos de l'ESO. Per altra banda, considero que també és positiu que els alumnes s'enfrontin en aquestes situacions, ja que els ajuda a preparar-se per la vida adulta, ja que a la seva vida hauran de viure situacions estressants, i hauran de disposar de suficients estratègies per afrontar-les. Crec que no es fa prou incidència en dotar als alumnes de recursos per afrontar aquest tipus de situacions, potser s'hauria de treballar més des de l'escola, aquests aspectes.
És una idea que deixo a l'aire, què en penseu?
dilluns, 19 de novembre del 2012
Autoestima
Data: 19-11-2.012
Avui he continuat participant en una sessió d'un dels casos que he escollit per observar. Es tracta d'un noi de 12 anys de 6è de primària diagnosticat de TDAH, que no rep medicació.
En l'última sessió, la pedagoga va ajudar-lo a realitzar un esquema, és a dir, va donar-li estratègies per determinar les idees principals d'un text, com estructurar la informació, com plasmar-ho en un paper de forma estructurada i sense dibuixets, ja que acostuma a guixar i dibuixar en tots els llibres, fulls, etc. pq ell mateix diu que quan s'avorreix, li agrada dibuixar, etc.
Avui, quan ha arribat, ens ha explicat que avui tenia un control de català. Durant el cap de setmana li va dir al seu pare que no li comentés res a la seva mare, que és la que acostuma a ajudar-lo a estudiar, perquè ho volia fer ell sol. Va fer un esquema del tema que anava el control (els verbs) i li va ensenyar a la seva mare el diumenge al vespre per demostrar-li que ja se'l sabia i que ho havia fet ell sol.
Només arribar ens ha ensenyat l'esquema, la veritat és que la presentació era molt bona, sense dibuixos, subratllant les paraules claus, amb el contingut que corresponia, etc. L'hem felicitat i la pedagoga li ha preguntat perquè no li havia volgut dir res a la seva mare i ha contestat que tenia ganes de provar si ell sol era capaç d'estudiar sense l'ajuda de ningú.
La veritat és que se'l veia molt content, realment aquest fet crec que ha enriquit la visió que té d'ell mateix, li ha servit per sentir-se més segur i per estar més motivat per aprendre. Si a més, tenim en compte les dificultats que presenta, penso que és un fet molt positiu i que se li ha de reforçar tal com hem fet i com ha fet la seva família.
Us passo un enllaç on es fa referència a la baixa autoestima que presenten els alumnes amb TDAH, concretament parlen que un 50% dels alumnes amb aquesta problemàtica pateixen baixa autoestima. També fa referència a com abordar-ho des de l'escola.
http://www.slideshare.net/fundacioncadah/96-a-la-importancia-de
Avui he continuat participant en una sessió d'un dels casos que he escollit per observar. Es tracta d'un noi de 12 anys de 6è de primària diagnosticat de TDAH, que no rep medicació.
En l'última sessió, la pedagoga va ajudar-lo a realitzar un esquema, és a dir, va donar-li estratègies per determinar les idees principals d'un text, com estructurar la informació, com plasmar-ho en un paper de forma estructurada i sense dibuixets, ja que acostuma a guixar i dibuixar en tots els llibres, fulls, etc. pq ell mateix diu que quan s'avorreix, li agrada dibuixar, etc.
Avui, quan ha arribat, ens ha explicat que avui tenia un control de català. Durant el cap de setmana li va dir al seu pare que no li comentés res a la seva mare, que és la que acostuma a ajudar-lo a estudiar, perquè ho volia fer ell sol. Va fer un esquema del tema que anava el control (els verbs) i li va ensenyar a la seva mare el diumenge al vespre per demostrar-li que ja se'l sabia i que ho havia fet ell sol.
Només arribar ens ha ensenyat l'esquema, la veritat és que la presentació era molt bona, sense dibuixos, subratllant les paraules claus, amb el contingut que corresponia, etc. L'hem felicitat i la pedagoga li ha preguntat perquè no li havia volgut dir res a la seva mare i ha contestat que tenia ganes de provar si ell sol era capaç d'estudiar sense l'ajuda de ningú.
La veritat és que se'l veia molt content, realment aquest fet crec que ha enriquit la visió que té d'ell mateix, li ha servit per sentir-se més segur i per estar més motivat per aprendre. Si a més, tenim en compte les dificultats que presenta, penso que és un fet molt positiu i que se li ha de reforçar tal com hem fet i com ha fet la seva família.
Us passo un enllaç on es fa referència a la baixa autoestima que presenten els alumnes amb TDAH, concretament parlen que un 50% dels alumnes amb aquesta problemàtica pateixen baixa autoestima. També fa referència a com abordar-ho des de l'escola.
http://www.slideshare.net/fundacioncadah/96-a-la-importancia-de
dilluns, 12 de novembre del 2012
Mecanismes de defensa
Data: 7/11/2.012
Avui havia d'observar una sessió de grup que es realitza cada 15 dies i que ja vaig observar. Però ha resultat que només s'ha presentat un membre del grup dels quatre que són. Quan han trucat a les famílies, resulta que dues han dit que se'ls havia oblidat i l'altre que li havien canviat el torn de la feina i no podia venir.
La pedagoga m'ha comentat que justament la família que ha comentat que se li havia oblidat, és molt reticent a acceptar les dificultats que presenta el seu fill.
Considera que tot i que verbalitzen que volen ajudar al seu fill, els fa massa mal acceptar que necessita ajuda i els costa agafar un compromís i implicar-se totalment.
Desgraciadament, aquesta situació que descric no és nova, sovint com a psicopedagogs ens trobarem amb famílies que els costi acceptar la nostra intervenció,al llarg dels estudis de psicopedagogia s'ha abordat aquesta qüestió, ens han donat orientacions sobre com abordar les entrevistes amb la família, com respectar les fases de dol, etc.
Tot i això, crec que quan t'hi trobes és fàcil jutjar la família i criticar-la, penso que com a futurs psicopedagogs, hem de respectar el moment en que es troba la família, això no vol dir, tirar la tovallola, sinó que penso que els hi hem d'oferir un acompanyament, per tal de que en el moment en que ho necessitin puguem estar al seu costat.
Avui havia d'observar una sessió de grup que es realitza cada 15 dies i que ja vaig observar. Però ha resultat que només s'ha presentat un membre del grup dels quatre que són. Quan han trucat a les famílies, resulta que dues han dit que se'ls havia oblidat i l'altre que li havien canviat el torn de la feina i no podia venir.
La pedagoga m'ha comentat que justament la família que ha comentat que se li havia oblidat, és molt reticent a acceptar les dificultats que presenta el seu fill.
Considera que tot i que verbalitzen que volen ajudar al seu fill, els fa massa mal acceptar que necessita ajuda i els costa agafar un compromís i implicar-se totalment.
Desgraciadament, aquesta situació que descric no és nova, sovint com a psicopedagogs ens trobarem amb famílies que els costi acceptar la nostra intervenció,al llarg dels estudis de psicopedagogia s'ha abordat aquesta qüestió, ens han donat orientacions sobre com abordar les entrevistes amb la família, com respectar les fases de dol, etc.
Tot i això, crec que quan t'hi trobes és fàcil jutjar la família i criticar-la, penso que com a futurs psicopedagogs, hem de respectar el moment en que es troba la família, això no vol dir, tirar la tovallola, sinó que penso que els hi hem d'oferir un acompanyament, per tal de que en el moment en que ho necessitin puguem estar al seu costat.
dilluns, 5 de novembre del 2012
Llibre interessant
Data:5-11-2.012
Avui, he continuat observant un dels casos que em centraré, l'O. La pedagoga m'ha comentat que acostuma a presentar dificultats en la relació amb el seu germà petit, degut al TDAH, li costa autocontrolar-se i acostuma a fer front a les provocacions del germà amb agressions.
M'ha recomanat un llibre que utilitza ella per abordar aquestes qüestions, és el següent:
Que puedo hacer cuando estallo por cualquier cosa. Editorial TEA.
En aquest enllaç podeu tenir més informació:
http://web.teaediciones.com/que-puedo-hacer-cuando-estallo-por-cualquier-cosa.aspx
És una eina útil, per ensenyar als nens/es a buscar d'altres opcions i a valorar la millor solució davant de les situacions conflictives.
Espero que també el trobeu interessant.
Avui, he continuat observant un dels casos que em centraré, l'O. La pedagoga m'ha comentat que acostuma a presentar dificultats en la relació amb el seu germà petit, degut al TDAH, li costa autocontrolar-se i acostuma a fer front a les provocacions del germà amb agressions.
M'ha recomanat un llibre que utilitza ella per abordar aquestes qüestions, és el següent:
Que puedo hacer cuando estallo por cualquier cosa. Editorial TEA.
En aquest enllaç podeu tenir més informació:
http://web.teaediciones.com/que-puedo-hacer-cuando-estallo-por-cualquier-cosa.aspx
És una eina útil, per ensenyar als nens/es a buscar d'altres opcions i a valorar la millor solució davant de les situacions conflictives.
Espero que també el trobeu interessant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)